Vés al contingut

Cambra apostòlica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCambra apostòlica
Dades
Tipusofici de la cúria romana
Departments of the Roman Curia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciósegle XI
Governança corporativa
Camarlenc Modifica el valor a WikidataKevin Joseph Farrell Modifica el valor a Wikidata
Pavelló pontifici

La Cambra apostòlica és una institució del Vaticà encarregada des del segle XI de l'administració financera[1] i que es va convertir el segle XIX en un tribunal per a l'Estat pontifici.[2] Al capdavant hi ha el cardenal camarlenc de la Santa Església romana,[3] amb la col·laboració del prelat vice-camarlenc i altres prelats de la Cambra. Aquest servei de la Cúria Pontifícia s'encarrega des del papa Pius X dels béns i drets temporals de la Santa Seu, que exerceix sobretot les seves funcions durant la vacant de la Seu apostòlica, d'acord amb la constitució apostòlica Universi Dominici Gregis relativa a la vacant de la Santa Seu i a l'elecció del Sobirà pontífex.[4]

Funcions

[modifica]
Constatació de la defunció de Lleó XIII

Els prelats clergues i el secretari i canceller de la Cambra apostòlica presencien la constatació oficial pel camarlenc de la defunció del papa, el secretari i canceller redacten l'acta de defunció.

Després de la inhumació del papa, un delegat del cardenal camarlenc redacta un protocol d'aquesta inhumació, en presència dels membres de la Cambra apostòlica.

Toca a continuació al camarlenc, durant la Seu vacant, de vetllar per l'administració dels béns i dels drets temporals de la Santa Seu, amb l'ajut de les tres cardenals ajudants, després d'haver obtingut, una vegada per a les qüestions menys importants i cada vegada per a les més greus, el vot del Col·legi dels Cardenals.[1]

El camarlenc o el seu delegat té sobretot el dret i el deure de demanar a totes les administracions depenent de la Santa Seu els informes sobre la seva situació patrimonial i econòmica i les informacions sobre els afers extraordinaris en curs, i d'altra part obtenir de la prefectura per als afers econòmics el balanç general de les despeses de l'any precedent i el pressupost provisional de l'any següent. Aquests informes són subjectes al Col·legi Cardenalici.

Heràldica

[modifica]

L'escut de la Reverenda Cambra apostòlica, que es veu en diferents llocs de Roma adjunts als murs, són d'atzur, amb les tres inicials RCA d'or.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Camera Apostolica - Note storiche». [Consulta: 17 maig 2020].
  2. «Apostolic Camera». Catholic Encyclopedia, Volume 1.
  3. «CAMERLENGO o Camerario in "Enciclopedia Italiana"» (en italià). [Consulta: 17 maig 2020].[Enllaç no actiu]
  4. Constitució apostòlica Pastor bonus, Joan Pau II, 28 juny 1988, art. 171
  5. Barbier de Montault, L'année liturgique à Rome, p. 220, Roma, 1870